Desprès de tota una
setmana de ponències a càrrec de professionals de l’àmbit periodístic,
cinematogràfic, novel·lístic i digital, ja hem arribat al final de la 13a
Setmana de la Comunicació de la Universitat de Lleida. En aquesta edició, que
tenia com a tema central el tractament de la violència i el terror en la
realitat i la ficció, han participat personatges tan prestigiosos com Nicolás Valle
i Bru Rovira, que ens han alliçonat amb la seva experiència.
L’última jornada ha
estat encetada per la segona part del seminari “Blues y balas, desarrollando un juego que no es
para todos los públicos”, on el President de l’Associació
de Desenvolupadors d’Oci Interactiu, Ramon Nafria, ens ha introduït una mica
més en el món dels videojocs tot explicant-nos de manera detallada els mètodes
de finançament i el procés de creació
del seu darrer projecte.
Ens ha guiat a
través de les diverses fases de creació com ara la ideació del guió, el treball
amb els actors i actrius a l’hora d’establir els moviments dels personatges, el
doblatge. Tot i això, el director de l’empresa A Crowd of monsters ha incidit en la importància de la música que s’empra en els
videojocs. Encara que moltes vegades es subestima, aquesta ha d’anar més enllà
del simple so de fons i ha d’ajudar a introduir al jugador en el món fictici en
el que es capfica. Pel que fa a la
promoció, hi ha un seguit de congressos (Rezzed, A Maze, Gamelab, etc. ) i de
pàgines web (Greenlight) on els creadors poden anunciar els seus productes.
Blues and bullets ha resultat
ser un exitós videojoc policíac traduït a 12 idiomes diferent. Nafria i el seu
equip es van inspirar en l’estètica del dibuix alemany de principis del segle
XIX i en films com “Sin City, (2005)” i “Metròpolis, (1927)”. La temàtica es
podria relacionar amb sèrie d’investigació “True Detective, (2014)”.
Com a consell per a
tots aquells que esteu interessats en la temàtica i us esteu plantejant
desenvolupar videojocs, “Sobre
todo tenéis explotar vuestras habilidades. Podéis entrar en foros especializados
e ir a sitios que estén cerca de vosotros. Si sois creativos, hay salida.”
El guionista i
youtuber David Suárez i la també guionista Cristina Galán, han iniciat la
primera xerrada de la tarda, “Como petarlo fuertote en YouTube: de Internet a la tele”. En aquesta han parlat de “Vincent Finch”, un projecte acadèmic que
van llançar a través de la popular plataforma de vídeos i que va acabar tenint
un èxit inesperat.
La sèrie, que es va començar a idear
l’any 2010 i no es va estrenar fins al 2014, té una finalitat còmica i es centra en el personatge fictici que
posa nom al projecte, Vincent Finch, un noi que segons el mateix creador “tenía que reflejar todo aquello que no
quería llegar a ser en mi vida. La intención era crear un ser horrible, más
horrendo que yo”. Per simular una sensació de realitat i
de que Finch veritablement existeix, fins i tot es va generar una falsa
biografia, un compte de Twitter i un blog amb el seu nom.
L’egocèntric
personatge, que de manera intencionada ha de representar tot allò més repulsiu
de la nostra societat, manifesta un pensament masclista, racista i homòfob.
Aquest ha sigut el motiu de que alguns alumnes del col·lectiu feminista Boira violeta interrompessin al
començament de l’acte amb la intenció de que no es portés a terme. En les seves
octavetes manifestaven el seu rebuig a aquest tipus d’humor tot dient “no és
graciós ni el patriarcat, ni la violència masclista que aquest genera” i
denunciaven la presència dels guionistes en la Setmana de la Comunicació.
La cloenda de la
13a Setmana de la Comunicació ha vingut donada per la Taula Rodona sobre la novel·la enegra “Assassins
confessos”. Coordinada per Anna Sáez, els escriptors Emili Bayo, David Marín i
Sebastià Bennasar i l’escriptora Sílvia Mayans han compartit la seva experiència
en el món de la literatura i, especialment, en la novel·la negra. El fet és que
aquest gènere està de moda i ofereix l’oportunitat d’arribar a un públic molt
diferent al de la novel·la convencional. Com han apuntat els autors, la
novel·la negra aporta una visió diferent de la societat, on el gran tema és la
lluita entre l’individu i el col·lectiu.
La documentació
necessària per crear novel·les policíaques, ha sigut un tema que ha deixat
veure discrepàncies. Mentre que David Marín, opina que els detalls aportats per
la ciència forense o l’especialitat policíaca moltes vegades donen més
credibilitat a la història, Sebastià Bennasar creu que el més important es
remoure la consciència del lector on els tecnicismes no tenen tanta
importància, “si no tenim història per explicar no tenim novel·la, per molts
tecnicismes que hi hagi”.
Acabem la jornada
havent descobert un gènere literari tan concret com és la novel·la negra i
havent parlat d’inspiracions i mètodes de creació que, al cap i a la fi, tenen
com a propòsit arribar al lector de manera eloqüent.
Ens veiem a la 14a
Setmana de la Comunicació!
Crònica: Maria Cabello
Fotografia: Lucía Ramón, Andrea Puente, Anna Jordan, María Vilas, Carla Mateo, Erica Pagani i Paz Villaseñor
Gravació i edició vídeo: Marc Perelló, Marc Guillén, Ester Cunillera, Eric Carrasco, Sergi Masip i Danny Gismondi
Redacció i locució vídeo: Abundi Bordera