Lucía Alemany i la seva òpera prima

LUCÍA ALEMANY: "En una òpera prima has de parlar d'allò que t'importi de veritat"


La 17a Setmana de la Comunicació no para ni un sol moment i és per això que avui hem pogut comptar amb la presència de Lucía Alemany, directora catalana que ens ha acompanyat en la segona ponència d'aquesta tarda.

La ponència, presentada online per Mireia Ribalta i Arianna Tanghetti, ens ha fet un recorregut per la breu carrera de la cineasta, així com del seu primer llargmetratge: La innocència, estrenat al gener d'aquest any. A més, Alemany també ha pogut explicar-nos com es troba en aquest moment la producció de la seva segona pel·lícula i com està portant tota la situació actual per la qual estem passant a causa del coronavirus.

"L'estat de confinament, per mi, és un regal. És injust dir-ho però així ho sento. No podia més, porto sense parar des de setembre i m'he adonat de l'estrès que això comporta", explicava Lucía en referència al moment actual que estem vivint i que, com a molts altres, ha comportat que hagués de detenir per complet el seu treball. Alemany es trobava aquests mesos en plena promoció de La innocència, però encara així agraeix aquesta aturada "per a poder descansar tranquil·lament".

Preguntada precisament per l'objectiu del film, Alemany ho té clar: "necessitava explicar la meva vida, com una espècie de catarsi. Era la meva única oportunitat d'entrar en el món del cinema i havia d'aprofitar-la". Aquest procés no ha estat gens fàcil, ja que realment plasmar la seva vida en imatges és un fet que li ha costat més del que ella mateixa podia arribar a esperar al principi. "Ha estat frustrant, volia comptar moltes coses però per falta de recursos no ha estat possible. A la llarga, però, ha estat un gran encert", explica.

Quant a Carmen Arrufat, qui encarna la figura d'Alemany dins del llargmetratge, Lucía solament té bones paraules cap a ella: "quan la vaig veure el primer dia en el càsting, vaig tenir clar que no trobaria a ningú que pogués superar-la. Necessitava a una persona disposada a tot, que fos natural davant la càmera, i ella ho ha sigut". Cal no oblidar que, precisament per la seva interpretació en La innocència, Carmen Arrufat va estar nominada als Premis Goya 2019 com a millor actriu revelació.

Finalment, i en relació amb seu segon llargmetratge, Alemany creu que encara és ràpid per a parlar d'això. "El meu plantejament és fer una cosa totalment diferent. He investigat nous llenguatges i noves maneres d'explicar, però encara no tinc res clar. Vull plantejar-m'ho així, no sent tan romàntica com en La innocència sinó més tècnica i adaptant-me realment als recursos dels quals disposo".
Acaba així doncs la quarta ponència de la 17a Setmana de la Comunicació, on hem pogut conèixer una mica més a Lucía Alemany i el seu treball. Encara li queda per davant una llarga carrera cinematogràfica i augurem que estarà plena d'èxits, com ja ho està sent La innocència.

Esperem que vosaltres també l'hàgiu gaudit tant com nosaltres i ho continueu fent amb la resta de ponències que encara quedem. Va, que això ja acaba!


Alex M.




Comentaris