Isaki Lacuesta, l'últim ponent de la 17a Setmana de la Comunicació


ISAKI LACUESTA ''El cinema és un treball col·lectiu''



El nostre últim convidat de la setmana és Isaki Lacuesta. Ens omple d'alegria tancar la diada amb ell, ja que no hi ha millor manera de fer-ho que amb una gran dosis de realitat!

La ponència digital ha estat presentada per les estudiants Marta Argilès, Raquel Latorre i Asmaa Rhabi, fent una introducció de la carrera del cineasta, guionista i crític gironí, qui ha realitzat des de documentals de ficció fins a videoinstal·lacions. Lacuesta ens ha revelat que actualment està preparant una pel·lícula per la tardor, projecte que no s'ha vist afectat per la pandèmia, ja que es troba en el procés d'escriptura.

''El cinema és un treball col·lectiu'', ha comentat Lacuesta, que explica que ell s'imaginava al principi dedicant-se a l'escriptura, però va veure en el cinema la possibilitat de fusionar-ho tot, ''El cinema és una disciplina que arriba molt tard i pot xuclar tota la resta d'arts: la pintura, l'arquitectura, la literatura, etc.'.


Isaki Lacuesta ens recomana que per treballar tant en ficcions com en fets reals, hem de plantejar-nos com aquest missatge ha d'arribar a l'espectador, ja que tot dependrà del què i com ho vulguem transmetre, és important plantejar una forma documental que l'espectador entengui que és real. En addició a això, el cineasta ens recomana també algun dels seus referents, el director de cinema francès, Jean Vigo, de qui ens destaca l'obra Zero en conducta (1933).

''El cinema retrata fantasmes'', va comentar el ponent. Les pel·lícules són registres d'un moment desaparegut, que queden retratades en el temps, persones que podien estar enamorades i cent anys després, encara ho estan. D'aquesta manera el cineasta ens descriu que és el cinema per a ell, i una de les raons per les quals al curtmetratge Teoria dels cossos (2004), va voler retratar la forma física dels personatges, i no pas la part psicològica, ja que a través del físic podem aprendre a retratar els sentiments i pensaments, ja que per més invisibles que creguem que siguin, sempre deixen rastres. Així i tot, l'objectiu del curt era un altra ''tenia la vocació que servis d'aprenentatge, volia aprendre a retratar en el temps''.


''Sempre som a temps d'equivocar-nos i canviar'', va recomanar Lacuesta a tots aquells joves que es vulguin dedicar a aquest món. El cineasta ens recomana que fem el que vulguem fer, sense pensar si la feina serà més lucrativa o profitosa, i que sobretot, tinguem en compte el que ens diu: ''Plantegeu cada pel·lícula com si fos la primera i l'última, perquè possiblement ho sigui''.


Durant el torn de preguntes, els nostres espectadors han tingut la sort d'exposar les seves inquietuds, dubtes i curiositats!


Fins aquí el recorregut de les nostres ponències, així i tot, la setmana no ha acabat, estigueu atents i atentes a demà, esteu tots convidats a la clausura de la 17a Setmana de la Comunicació, us esperen moltes sorpreses!

Núria U.

Comentaris