Emilio Martí, la veu dels altres


EMILIO MARTÍ: "Estic orgullós en fer sentir la veu d'una altra gent"




Avui hem tingut a l'altre costat de la pantalla a Emilio Martí, artterapeuta, cineasta d'animació i el nostre segon convidat de la Setmana de la Comunicació. En la seva xerrada, titulada, Tan real como base animación, ens ha parlat sobre les seves experiències professionals i personals.



La videoconferència ha començat amb Raquel Latorre i Marc Camón, els que ens han explicat breument la història de la seva carrera: diplomat en mediació a través de l'art, Emilio Martí treballa actualment en els camps de les capacitats curatives de l'animació, mentre que, al mateix temps, estudia oportunitats col·laboratives en l'art i el dibuix animat.

Emilio Martí és una persona molt compromesa amb les causes socials; i així ho fa veure donant veu a les persones més desfavorides de la societat mitjançant les seves obres audiovisuals. També treballa amb dones de la presó (majoritàriament que pateixen una malaltia mental) com a artista terapeuta. El seu treball consisteix a  "ajudar-les a treure el pensament de manera organitzada, però diferent a l'habitual, generant, així, coneixement ". Ell descriu el seu treball com a sensible i d'acompanyament.  "Requereix delicadesa. No cal forçar interpretacions." Es tracta d'una assistència que en països com Bèlgica i el Regne Unit formen part dels serveis sanitaris i pot suposar una major qualitat de salut mental.

També ens ha parlat de les seves experiències durant el rodatge de Testigos i Marhaba, dos curtmetratges que narren les experiències d'un camp de refugiats de Grècia. El primer va ser gravat per al Festival de Drets Humans de València, amb l'objectiu de documentar la situació dels refugiats. A el mateix temps, en el curtmetratge Marhaba, també gravat a Grècia, se centra en els nens i nenes refugiats. Tot i tractar el mateix tema, les dues pel·lícules tenen grans diferències a causa de que la forma d'abordar la història dels nens i nenes és més dinàmica i més positiva.

Una altra de les seves obres és Makun, no llores, que va ser rodada en un Centre d'Internament Estrangers. Arran d'aquest projecte, Emilio Martí ens explica que la majoria de la gent que prové d'aquests, tot i les males experiències que hagin patit, són persones felices i crítiques amb el sistema, que lluiten per aconseguir un canvi social.

Ha hagut de cancel·lar diversos projectes a causa de la situació del coronavirus. Entre ells, ha hagut de cancel·lar la presentació de Makun, no llores, que havia de tenir lloc al festival de cinema de Richmond, Estats Units i al Senegal, on havia estat convidat per una associació que volia utilitzar aquesta obra per a explicar què són les CIEs, amb l'objectiu de "desincentivar la immigració desinformada".



Ens ha encantat tenir a Emilio Martí avui amb nosaltres. Ens ha demostrat el seu compromís social, com mitjançant el cinema es pot crear consciència, visibilitzant, denunciant i fent-nos reflexionar sobre el paper que tenim com a societat. "Estic orgullós de fer sentir la veu d'una altra gent", la d'aquells que menys se'ls escolta.



Jone. M

Comentaris