Carolina Astudillo, retratista d'històries personals


CAROLINA ASTUDILLO: "Cal utilitzar les imatges d'arxiu com a contrapunt de què expliquem"


Avui dimecres, últim dia de ponències de la 17a Setmana de la Comunicació, hem tingut el plaer de comptar amb la directora xilena Carolina Astudillo, qui ha dirigit llargmetratges com El gran vuelo (2014) o Ainhoa, yo no soy esa (2018).

Els nostres companys Marc Camón i Arianna Tanghetti ha estat de nou l'encarregada de moderar la ponència i que, a diferència de les anteriors, no ha pogut comptar amb l'habitual sessió de preguntes una vegada acabada a causa de la falta de temps. Encara així, la cineasta ha pogut fer-nos un recorregut més que interessant per la seva àmplia carrera, centrant-se principalment en els dos llargmetratges ja esmentats.

Astudillo no ha volgut deixar passar l'oportunitat, res més començar la ponència, d'aclarir d'on ve el seu amor pel cinema i la inquietud cap a aquest. "En el meu cas ha estat molt determinant haver nascut a Xile i viure gran part de la meva adolescència en una dictadura. També el fet d'haver estat criada per la meva mare i la meva àvia. Aquestes dues experiències han influït molt en la meva manera de fer cinema", ens explica la cineasta, qui va arribar a Espanya l'any 2007 per cursar el seu màster en documental creatiu. 

La seva història com a directora cinematogràfica ha estat també molt lligada a la història de Clara Pueyo, militant del Partit Comunista durant el segle XX i que l'any 1943 va protagonitzar una espectacular fugida de la Presó de dones de les Corts de Barcelona, coneguda precisament com "El gran vuelo". Astudillo es va veure de seguida seduïda pel treball i la història de la militant i no va dubtar a indagar més sobre això: "hi havia molt poc material per a explicar la història. Vaig haver de recórrer a imatges d'arxiu com a contrapunt al que estava comptant [...] el meu objectiu era parlar de les dones republicanes i les milicianes, tan oblidades en la història".

Un altre dels llargmetratges que ha marcat significativament la seva carrera com a cineasta ha estat Ainhoa, yo no soy esa, estrenada l'any 2018. "Vaig construir la història d'Ainhoa amb la idea de parlar de les dones precursores que han fet que avui dia puguem escriure la nostra història com a dones", explica Carolina. A través dels arxius cedits per la família d'Ainhoa, veiem com la cineasta ens fa un viatge per la vida de la jove, qui va filmar, gravar i escriure la seva vida durant anys.

Com ja hem comentat anteriorment, ha estat una autèntica sort i un luxe poder comptar amb la presència de Carolina Astudillo en aquesta 17a Setmana de la Comunicació. Estem segurs que la seva xerrada haurà fet reflexionar a molts dels espectadors, a través de les seves paraules i la seva àmplia trajectòria.

Esperem que vosaltres l'hàgiu gaudit tant com nosaltres i no oblideu que demà donem per acabada la Setmana amb l'acte de cloenda. Gràcies per la vostra assistència virtual!

Alex M. 


Comentaris