Carolina Astudillo, periodista titulada i amant del cinema


El pròxim dimecres 22 d'abril, via streaming, la periodista, realitzadora, docent i investigadora, Carolina Astudillo; ens donarà el plaer d'acompanyar-nos en la 17a Setmana de la Comunicació amb la conferència: "La imagen de archivo, un destino doble"; a les 16.00 h.


Carolina Astudillo va néixer a Xile. Des de petita era aficionada al món del  cinema per la possibilitat de poder explicar i plasmar històries però, en plena transició de la dictadura cap a la democràcia, Astudillo, no va poder estudiar el que volia i decideix estudiar la carrera de periodisme sense oblidar el seu objectiu de plasmar les històries en imatges. 


Acabada la seva carrera universitària, fa un salt des de Santiago de Xile cap a Barcelona per poder cursar el màster en Documental Creatiu per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment també hi imparteix masterclass, seminaris i classes a la Universitat Pompeu Fabra i ​les escoles de Cine ESCAC​. Carolina Astudillo s'especialitza amb el documental arxiu, estil que encara marca les seves creacions i ens mostra el seu estil que oscil·la entre experimental i documental. En les seves diverses ocupacions, també des del 2016 és membre de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques d'Espanya.


Comença amb petites peces com De monstruos y faldas (2008), ​Lo Indecible (2012) i ​El deseo de la civilización: Notas para el Gran Vuelo (2014), amb els quals va obtenir reconeixement internacional en festivals, museus i institucions educacionals.  


Poc mes tard, sorgeix el seu primer llargmetratge ​El Gran Vuelo (2014), del que també va obtenir una gran repercussió. Tracta sobre els primers anys de la dictadura franquista, on una militant del Partit Comunista s’escapa de la presó i viu en constant fugida.  La seva història és també la història de les dones de la seva època i de la seva lluita per la llibertat en una societat que va intentar reprimir-les. Aquest llargmetratge va ser guardonat amb el Bizanga de plata al Millor Documental al Festival de Málaga 2015, i també va aconseguir el premi a Millor Documental al festival Som Cinema de Lleida. 


Gràcies a l’amistat amb Patxi ​Mata Juanicotena, germà d’Ainhoa Mata Juanicotena, va poder desenvolupar el seu segon llargmetratgeAinhoa, yo no soy esa (2018); on novament, va ser guardonat amb el Bizanga de plata al Millor Documental al Festival de Málaga. On trobem diaris íntims que desvetllen una infinitat de temàtiques relacionades amb l'experiència femenina i sobre els que han escrit altres dones al llarg de la història. I enguany, ja ha estrenat curtmetratges com ​Naturaleza Muerta (2020), ​Un paseo por New York Harbour (2020) i el llargmetratge ​Canción a una dama en la sombra (2020). 


Els seus documentals es caracteritzen pel pes important de les imatges d'arxiu, l'eix de les seves històries són històries de dones i la memòria històrica i, de vegades, utilitza càmeres Super 8 per poder construir les seves històries.


Esperem que aquesta informació hagi acabat de convèncer per connectar-vos el 22 d'abril al nostre canal de YouTube i no voler perdre's cap novetat de la setmana de la 17a setmana de la comunicació. Tots junts podrem gaudir d'uns meravellosos dies amb una comunicació única en connexió, contingut i col·laboradors.

Us esperem a tots i a totes. Fins a la pròxima!

Paula S.





Comentaris