Pol Izquierdo: “El muntatge ha d'imitar la narració d'una pel.lícula”

Pol Izquierdo al cartell de la 15a Setmana de la Comunicació


A la 15a Setmana de la Comunicació, el Pol Izquierdo ens ve a parlar dels seus últims documentals: Aeroport i Emergències. Aquestes docu-sèries ens narren les vivències d’alguns dels treballadors de l’aeroport de Barcelona-El Prat i dels cossos d’emergències de Catalunya. Si voleu saber més sobre ell i la seva forma de viure el documental, seguiu llegint aquest post.



Fitxa tècnica Pol Izquierdo


Què t’aporten les sèries-documental que no t’aportin els altres gèneres televisius?
Les docusèries aporten informació sobre la vida de la gent. Són moments puntuals d’aquestes vides: quan has d’agafar un avió i fas tard, la teva mascota no menja , ets bomber i el foc t’atrapa o tens 25 minuts per salvar la vida d’un pacient. L’excusa pot ser un bolet, un jutjat, les urgències d’un hospital o la terminal d’un aeroport però el protagonista no és l’espai. El protagonista és el boletaire que perd el món de vista durant tres mesos, el propietari patidor de la mascota, el bomber que no perd els nervis, el metge d’urgències addicte a la incertesa o la comunitat de veïns d’un bloc de pisos de Sant Ildefons.

Des dels primers Vides privades fins a l’últim Aeroport TV3 ha optat per aquest registre televisiu com l’eïna menys invasiva per retratar l’entorn i la gent que hi viu, la feina de determinats col·lectius. Amb el temps hem evolucionat, al principi eren molt descriptives, tant la càmera com l’off es limitaven a mostrar, eren molt austeres però ja no mirem la tele com ho fèiem fa 12 anys. Ara necessitem seqüències més curtes i que, a més, d’informar-nos ens entretinguin una mica. El muntatge ha d’imitar la narració d’una pel·lícula, deixar una història en un punt d’inflexió molt alt, controlar on hi haurà una corba baixa d’intensitat, que no sigui molt llarga perquè sempre t’arrisques a un canvi de canal. Començar i acabar alt, això és bàsic. Ara en diem formats híbrids, que barregen divulgació amb dosis controlades d’ironia o humor (exemples, la veu del Queco a Aeroport o la de l’Oscar Dalmau a Caçadors de Bolets).

Dels programes que has realitzat, quin és el que t’ha marcat més a l’hora de construir futurs projectes? 
El que més m’ha marcat és el que menys audiència va tenir, el projecte on hi vaig posar més passió és el que va anar pitjor. D’aquells errors he après què cal fer per construir un programa. Quan no poses distància l’equip no t’entén. Si no ets capaç d’explicar al realitzador, al muntador o al guionista què vols explicar i com ho vols fer el resultat serà una sèrie coixa, si l’equip va perdut qui et miri també es preguntarà: i això què coi és? La tele és equip.

Per què en la majoria dels teus treballs t’has centrat a explicar històries a través de persones anònimes?
He treballat 14 anys al departament de nous formats i nous formats bàsicament s’ha centrat en explicar històries d’anònims.

Quina sèrie-documental recomanes?
Caçadors de Bolets, el format que es va inventar el realitzador Xavi Garcia, probablement és el format més genuí que ha sortit mai de TV3, i Òpera en texans, del Xavi Morral.

Comentaris